Obri la llibreria Nöstlinger: la nova ‘veïna' de la Saidia - Teresa Madueño

VALÈNCIA. Hi ha una nova veïna en el districte de la Saidia. Porta ulleres, té el monyo negre amb serrell i encapçala el cartell que dona la benvinguda a la llibreria Nöstlinger, un nou espai regentat per María García, quasi bessona del logotip del comerç. Una estoreta amb forma de guepard blanc dona la benvinguda a l'espai, en el barri de Sant Antoni (C/ Pare Urbano, 22), molt a prop del col·legi de Salesians de l'avinguda Primat Reig, on García atresora entre prestatgeries els llibres que ella "voldria llegir".

En les seues ulleres de pasta reflectix la pantalla de l'ordinador, on anota les compres d'uns veïns feliços amb tindre -per fi- una llibreria en el barri, acabada d'inaugurar. Conta García que ja ha aconseguit fer-se amb alguns clients que apunten a ser fidels, els porta l'alegria de no haver de moure's a una zona més cèntrica per a toquetejar i fullejar els llibres: “És el primer espai dedicat íntegrament als llibres, jo sabia que havia d'emprendre ací esta idea i respondre al barri”, comenta la llibretera.

El nom ve de la seua obsessió amb Christine Nöstlinger, una autora austríaca que va descobrir quan tenia 8 anys: “Era la primera lectora amb què em vaig obsessionar, recorde llegir-la en l'editorial Barco de vapor i mirar en el revers per a buscar més llibres seus. Escrivia per a xiquets però tenia una mentalitat molt progressista. Escrivia sobre sexualitat, sobre l'alliberament de la dona i sobre immigració. A més, il·lustrava tots els relats ella mateixa”, recorda García.

Inspirada en ella, confessa que es “va autoeditar” un llibre a mode de treball del col·legi. I recorda eixe moment com una de les primeres passes cap a l'ofici que ara ocupa de llibretera. Entre les seues prestatgeries intenta reunir llibres dels quals Nöstlinger estaria orgullosa: des d'un estant dedicat a la literatura feminista fins a seccions sobre ecologia i assajos de tota classe.

Confessa que la idea de la llibreria naix del seu somni per emprendre un negoci i de la seua afició lectora. Va vore que podia començar a fer-se realitat amb la referència recent de Fiona Songel amb la llibreria La Primera (en el carrer Guillem de Castro), a qui considera la seua madrina llibrera. Diverses amigues li comentaren que Songel traspassava la llibreria i, encara que García no va poder adquirir-la en eixe moment, va quedar al seu cap el germen de la idea: “Vaig vore que Fiona i jo teníem més o menys la mateixa edat -ara uns 36 anys- i vaig pensar que, si ella havia aconseguit tindre una llibreria, jo almenys podia intentar-ho”.

“Vaig capitalitzar la meua ajuda de desocupació i vaig començar a buscar locals com una boja, al final un dia, pegant voltes pel barri, vaig trobar l'espai i ara he pogut fer realitat el somni”, explica, un treball que ha fet de la mà de la gestoria La Tribu Rosa i amb un microcrèdit del Programa de Suport Empresarial a les Dones (PAEM), promogut per l'Institut de la Dona. Dins del somni, ja materialitzat, fantasieja amb poder donar als veïns el que demanen: des de tallers fins a presentacions, passant per activitats infantils els caps de setmana. La sala està mesurada amb tot detall i, per exemple, les taules amaguen alguns tamborets per tal que es puguen fer realitat les activitats: “M'agradaria poder organitzar alguna cosa els dissabtes per als més menuts, tinc pensades diverses coses però el que vull és anar coneixent els veïns i saber que necessiten”, aclarix. 

En les seues prestatgeries també té llibres de taula de café i relats infantils. De cada llibre pel qual li pregunten, coneix una xicoteta història, ja que els estudia per a poder recomanar millor als clients: “Conec les ressenyes i em sé defendre. Treballe amb una base de dades en la qual ho ordene tot i analitze el que m'interessaria llegir. De moment encarregue xicotetes quantitats perquè si no es venen, és tindre diners parats”, comenta.

Des del dia de l'obertura ja ha esgotat els exemplars d'Un amor, de Sara Mesa, al caliu de l'estrena de l'adaptació al cinema d'Isabel Coixet. També confessa que, ara com ara, les vendes han superat les seues expectatives: “Es nota que feia falta una llibreria en el barri. Tot el món m'ho ha dit i ho he vist estos dies. M'abellix escoltar què necessita el barri i respondre a això, estic segura que la Saidia serà el pròxim espai de moda en la ciutat; en el moment que òbriguen una cafeteria d'especialitats ja està tot fet”, comenta entre rialles.