VALÈNCIA. Amparo Navarro fou auxiliar administrativa a la Conselleria de Sanitat i assessora del Grup Socialista a la Diputació de València. És alcaldessa de Benissanó des de 2015 i presidenta de la Mancomunitat de Camp de Túria, que al mateix temps que l'Ajuntament de Benissanó, en 2015, passava a estar en mans del PSPV.
Tres voltes elegida alcaldessa del municipi, no va ser fins a les eleccions de 2019 quan Navarro va accedir a l'alcaldia amb majoria absoluta. Des d'aleshores, va revalidar la seua figura com a alcaldessa el 2023, any en què també accedí a la presidència de la Mancomunitat de Camp de Túria.
Per a Navarro, la pota fonamental que singularitza la seua tasca com a alcaldessa consisteix a "fer el poble amable a la gent", mentre lluita per desfer-se d'un deute, l'estimació de retorn del qual se situa en 2032. Al mateix temps, tracta, com a presidenta de la Mancomunitat, de fer creure els habitants de la mateixa que són una comarca on, cada volta més, la gent vol anar a viure.
Què creu que va fer possible la seua reelecció com a alcaldessa de Benissanó?
Crec que quan van arribar a governar a 2015 féiem una sensació de proximitat i confiança, tant en eixe moment com quan revalidarem el 2019 i 2023. Ho treballem molt, la confiança, escoltar, l’empatia amb el veïnat, qüestions molt importants. Moltes vegades, els veïns, a més de contar-te els seus problemes, agraeixen que els escoltes i els dones una xicoteta esperança.
Quines actuacions destacaria de cadascuna de les tres legislatures?
A benissanó, Arribàrem a tindre quatre milions d'euros en deute
En la primera legislatura tot era nou. De fet, mai haguera pensat que arribaria a ser alcaldessa. Per tant, aquests primers anys van ser d’aprenentatge. Veníem d’una situació econòmica molt dura i delicada perquè tenim un deute important. Aleshores, va consistir a aprendre a gestionar el dia a dia amb un deute tan gran. A la segona legislatura, ja havíem consolidat eixe aprenentatge i podíem fer coses tenint una esperança en el futur. I en esta tercera legislatura, anem d’una manera més relaxada perquè hem aconseguit tindre eixe equilibri entre pagar mentre vivim amb el deute, però continuar donant-li serveis necessaris als veïns.
A quant ascendí el deute que deu l'Ajuntament de Benissanó?
Arribàrem a tindre, pràcticament, quatre milions d'euros en deute a Benissanó. Se despedí a personal de l’Ajuntament perquè no se podien pagar els jornals. Se tingué que tancar una societat anònima municipal, el Pou de la Salut, perquè no hi havia manera d’invertir en eixe espai. Tot això ha hipotecat els veïns de Benissanó. Si un municipi es considera en risc financer quan està en el 110% dels seus ingressos, a Benissanó arribàrem a tindre el tres-cents i pico. Ara ja hem baixat del 110%, però ha suposat un gran esforç i no podem arribar a tot allò que ens demanden. També ha sigut possible gràcies a diferents administracions que te financen, com ara la Diputació, que sempre s’ha portat molt bé a l’hora de finançar projectes. La Generalitat ho fica un poquet més complicat, però també. Hem de jugar entre el deute i donar un servei als veïns. I és important que els veïns sàpiguen que tenim eixe hàndicap.
Hi ha algun termini o estimació per a tornar el deute?
Tenim fet un planning i acabarem de pagar el deute a 2032 per una mala gestió de governs anteriors. Podríem fer moltes més coses al municipi, però hem de dedicar molts diners a pagar-lo.
On s’ha vist més reflectida la convivència amb aquest deute?
En serveis principalment. Tanmateix, allò que no volem fer és apujar els impostos perquè ens agradaria alleugerir la llosa que tenen també els veïns en el seu dia a dia. Intentem mantindre un equilibri entre pagar el deute, donar serveis i que els veïns tampoc vegen que pagen i no reben res a canvi. És difícil, però estem fent tots els possibles per tindre un poble, a la meua manera de veure, amable i tranquil on viure i on cada volta més, ve la gent a viure, d'igual manera que ocorre a la comarca. Al cap i a la fi, a Benissanó estem a un pas del mar i a un pas de la muntanya.
