Hi havia un ucraïnés, Evgeny, esmorzant un gran entrepà de truita d'espinacs, llonganissa i allioli al costat de dos amics més. "En Rússia i Ucraïna es desdejuna molt i després ja es dina... a mi de bon matí no m'entra res i, en canvi, a les 10 del matí estic mort de fam, per a mi açò és el paradís". Firmem cada paraula d'Evgeni, ell va nàixer esmorzador i ho ha descobert tard, i per això estava feliç menjant-se un entrepà a mig matí en un lloc tan especial com el Bar Centro. Perquè allí, en el cor de l'Horta esmorzar és una experiència només apta per a esmorzadors veterans, preparats per a fer cua i triar sense hesitar la mescla que es presenta davant de Pedro cada matí. Mig entrepà, entrepà sencer, o al plat un poc d'açò, dos d'això, i un trosset d'allò d'allà. Davant teu un fum de possibilitats, com en una gelateria on vas triant els sabors - o ingredients - que vols que t'acompanyen hui en el moment místic que viuràs a este santuari esmorzador. Tot preparat des de bon matí per un Pedro, molt elegant, que encén a les 4:30 h els foguers per començar a carregar les safates que formaran hui l'altar del seu santuari. Perquè eixa sensació és la que tens al Bar Centro, la d'estar en "un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura", definició de santuari segons el diccionari.

Allí es demana directament a la cuina, on està quasi tot ja preparat, per a vore com Pedro Pérez-Herrero va omplint generosament el teu entrepà. Darrere d'ell les creïlles a la fregidora i ous a la planxa acabadets de fer, i davant plats tradicionals com la llengua o els renyons, i d'altres més atrevits com un curri de pollastre i porc suau i sucador, que aconsella acompanyar de creïlles. Un altre dels seus plats més famosos és el magre amb tomaca, que molts comensals demanen al plat. Calamars a la romana o la planxa, embotit, truites diverses, calamarsons, sèpia, carn en salsa i alguna volta sang i ceba o tripes casolanes "que a la gent jove són coses que els costa un poc més demanar" afirma Pedro. La varietat és molta i costa escollir, i en la cua es genera estrés entre els neòfits que no es decidixen i els clients habituals que ho tenen claríssim. Fins i tot hi ha un plat més fresc, una ensalada "amb ceba envinagrada, alvocat, ou dur, pico de gallo, tonyina... vaig canviant-la cada el dia i agrada molt". Una versió menys greixosa de l'esmorzar que té prou d'èxit i que defensa Pedro "hi ha moltes coses a la planxa i saludables, perquè esmorzar no té per què ser anar a fartar".