La camiseta Frankenstein - Salva Folgado

VALÈNCIA. Ignore qui haurà sigut el geni, quin científic boig del marxandatge haurà creat al monstre. Si ha sigut algú del departament de màrqueting del club o de Puma, la marca que equipa el club. La veritat és que ho ha clavat. La camiseta és una al·legoria estupenda de la decadència del club des que Meriton governa. Ple de draps, ple de retalls.

El club i la marca la defenen com a concepte street style per a la Generació Z dins de la tendència que anomenen Bloke Core. Bé... A mi em sembla una creació de "Modas Me Cago en la Elegancia", una expressió que gastava Di Stéfano per a burlar-se d'algun futbolista que vestia estrany durant la seua etapa com a tècnic a Mestalla i que utilitze sempre que veig alguna camiseta que considere lletja de collons, com és el cas.

Però més enllà de si agrada més o menys, que per a gustos colors, la camiseta és el fidel reflex del club. Una entitat feta pedaços que aguanten els músculs dels aficionats al costat de Rubén Baraja, la seua muchachada, i un grapat d'empleats fidels en les oficines i a Paterna. Són ells els que arrepleguen els trossos que cauen a terra després de les mossegades dels mastins de Meriton. Els mateixos que després els cusen a l'escut per a que el club no s'esquartere.

El club, com la camiseta, és un Frankenstein. Fet de retalls comprats de saldo en qualsevol mercat ambulant de carrer dels dimecres.

L'edició és limitada, diuen. Però el preu és un altre abús. 1.200 camisetes a 100 euros. Serà per a sufragar fitxatges d'hivern? Són 120.000 euros. Igual arriba per a incorporar a algun davanter de Tercera RFEF. Fins ací hem arribat.

El club s'ha fet tan menut.