VALENCIA. Canvia el clima, canvien els governs i es modifiquen els estils, però hi ha una cosa que no ha canviat. La ràdio i la televisió dels valencians i les valencianes continua tancada. És l'únic cas, possiblement en tota la Terra i la resta del Sistema Solar, on un territori amb llengua pròpia no disposa d'un mitjà de comunicació públic que abasta tot l'àmbit lingüístic on es parla.
Grècia està intervinguda i endeutada però ha recuperat la seua televisió, mentrestant a casa nostra només hi ha foscor i silenci. Un servei públic, que més enllà de funcionar com un negoci per alguns, hauria d'estar destinat a difondre la identitat, la cultura i la llengua d'un poble i no limitar-se a servir de gabinet de premsa del govern regnant, com el PP es va encarregar d'institucionalitzar.
Els valencians hem demostrat ser especialistes en fer història amb casos d'una peculiar vocació de sacrifici de les llibertats i els drets propis. Ens concediren l'autonomia per la segona i lenta via de l'article 143 de la Constitució Espanyola, i tenim el sistema de finançament més masoquista possible. Però el cas més extrem dels últims dos segles, per les circumstancies que l'envolten, el va desencadenar un "presumpte" president de tots els valencians en contra del sentir majoritari dels ciutadans als quals, teòricament, havia de servir.
Alberto Fabra, a qui ni tant sols havien votat per exercir el càrrec, va decidir tancar RTVV per obscures raons que mai ha explicat de veritat però evidentment per diners no va ser, perquè els va gastar amb generositat amb l'únic objectiu d'exterminar el servei públic el més prompte possible, fins i tot deixant els treballadors cobrant però sense treballar. Afortunadament la consulta en les urnes han deixat a Fabra sense possibilitats de tancar res més, però el greu embolic judicial, econòmic i moral que ha deixat continua i continuarà.
El ara nou govern es va comprometre quan estava en campanya a la reobertura de RTVV (alguns més que altres, inclús amb data d'inici), un compromís reafirmar després de les eleccions en el "pacte del Botànic". Ara, ocupat ja en tasques executives, assumeix la realitat de la complexitat del procés en mig de les dificultats econòmiques heretades.
El disseny del nou model ha sigut encarregat a un ‘alt comissionat' i sobre tot a Les Corts, per refer el consens trencat abruptament pel PP i establir les bases d'un servei de radiotelevisió pública, plural, en valencià i, per suposat, de qualitat. Un debat centralitzat en seu parlamentària no ha de ser necessàriament lent a pesar d'escoltar totes les veus dels estaments socials directament implicats des de la universitat, associacions culturals i periodístiques, sindicats, fins els consumidors, però també dels ex-treballadors que coneixen de primera mà com fer funcionar les instal.lacions de Burjassot de manera immediata i aporten la garantia de l'experiènca.
En tot el debat són imprescindibles les aportacions professionals de l'abandonat sector audiovisual, que supera el 90 per cent d'atur. Després d'anys d'una estat d'agonia permanent el tancament de RTVV ha suposat el remat definitiu per una industria creativa i de contingut amb greus dificultats de difusió a les nostres terres. Un debat que ha de redefinir l'estructura territorial del nou servei, d'acord amb les possibilitats de les noves realitats tecnològiques que poden abaratir els costos de funcionament i expandir la seua difusió.
La tercera branca del procés és la més senzilla i evident. En la qüestió laboral només cal complir la llei, tornant al punt de partida on el PP es va apartar del camí recte. Es a dir, acatar la sentencia judicial que va declarar nul el primer ERO de RTVV en 2013. Això suposaria la readmissió dels vora 1600 treballadors acomiadats, que haurien de tornar les indemnitzacions cobrades per a tornar.
Tot seguit l'empresa pot aplicar un nou ERO per a reduir la plantilla dràsticament i deixar-la entre 700 a 1000 treballadors segons les fonts, d'acord amb la nova cobertura i dimensions de l'empresa. Però en lloc de seguir directament esta via, s'han obert una sèrie de negociacions més o menys explicades per a explorar altres camins i subterfugis laborals que, si no respecten la llei, prolongaran l'embolic judicial i econòmic generat entorn la liquidació de les dos empreses que encara estan obertes. I al final, si no es compleix la legislació, els més perjudicats seran els recursos de tots els valencians i la seua identitat.
En la llarga llista de greuges propiciats pel tancament de RTVV, molts juristes coincideixen a destacar la vulneració de drets fonamentals garantits no sols per la Constitució, sinó per la Carta de Drets Humans. Les ONG Global Network for Rights and Development (GNRD) i International Institute for Peace, Justice and Human Rights han portat el cas davant el Consell de Drets Humans de Nacions Unides a Ginebra, que reclama els mateixos drets a la llibertat d'expressió i a la informació per als valencians que els que tenen la resta de democràcies del món. La vulneració del dret al treball és especialment sagnant perquè singularment no s'ha respectat la plaça obtinguda per oposició, generant una indefensió sense precedents. Els ex-treballadors de RTVV podrien ser recol.locats en altres parts de l'administració autonòmica on fan falta, en lloc de contractar empleats externs.
Recuperar la dignitat per a tots i el treball per a molts és un dels resultats desitjables del procés obert. Amb bona voluntat, paciència i consens es pot aconseguir l'acord per a recuperar el servei públic de ràdio televisió que es va tancar en dos terribles setmanes ja fa més d'un any i mig, i permetre que el sector audiovisual puga generar ocupació. És una bona oportunitat per a escriure una nova pàgina en la història dels valencians que incloga un capítol amb final feliç. Per a variar.
(*) Fèlix Tena. Ex-treballador de RTVV
