GRUPO PLAZA

món » abismes i neons  

Un miramar des d’on observar Barcelona

D’una cafeteria en el port a un imperi logístic. Els molls des del miramar d’una mansió en Pedralbes

| 25/05/2023 | 2 min, 48 seg

Comercialitzar llibres requerix, també, de l’exercici del clickbait. En l’última novetat de Libros del KO, King Corp., la troballa d’una filla secreta de Joan Carles I aprofità d’eficaç campanya promocional. Encara que el rebombori fou més fingit que real (la notícia no representa una sorpresa), va servir de reclam definitiu. Abans d’arribar a les llibreries ja era un èxit.

En el llibre el capítol a penes ocupa unes poques pàgines. Ni tan sols forma part de l’eix vertebral de la publicació. Hi ha, en canvi, un episodi entre les seues pàgines que bé mereix una altra obra i que definix una època, un estat de les coses. Sobretot, una manera específica de mirar a una ciutat i un entorn.

José Mestre va ser el tsar de la terminal de contenidors del port de Barcelona durant uns quants anys, prou recents. Son pare cresqué en el barri marginal de Can Tunis, amb els sediments del qual s’alçaren els Jocs Olímpics del 92. A partir de quedar-se una cafeteria del port pogué comprar-se un camió. D’ací, una flota de vehicles, l’adjudicació de la consignatària de nòlits de l’URSS i 35 hectàrees logístiques en els molls barcelonins.

Mestre, el fill, aprofità esta llançadora per a quedar-se, en el 2006, la gestió de la terminal de contenidors del Prat. Poc després vengué el 70% del hòlding a l’operador xinés Hutchinson, per 160 milions. Tenia una mansió en el número 6 del carrer Espasa, a Pedralbes, de 1.714 metres quadrats i plena de quadros de Picasso, Miró, Tàpies o Nonell.

Com narren en el llibre els investigadors José María Olmo i David Fernández, a penes existixen fotos d’ell. El seu poder era el de les bambolines. Una de les poques imatges conegudes és del 25 de maig de 2010, als 53 anys, en rebre del president Montilla el Premi a l’Empresari Nacional Logístic. El mateix dia, en l’NH Constanza, havia tingut dos cites amb Héctor Murillo, vinculat al càrtel de Sinaloa. Quatre setmanes més tard l’UDYCO, després d’una delació de l’Agència Britànica contra el Crim Organitzat, detenia a Mestre. En les seues instal·lacions un vaixell de pavelló panameny, el MSC Corinna (!), acabava de descarregar un contenidor amb 186 quilos de cocaïna col·locada entre ferralla. En els registres de la mansió de Pedralbes es trobaren un bon grapat de fotos de José Mestre amb Joan Carles I, fetes en els mateixos salons comtals.

Des del miramar de sa casa, Mestre vigilava el port de Barcelona. La mirada que definix una manera d’atendre les ciutats: el patró que governa sobre totes les coses. La notícia sobre una suposada filla de l’exrei era la ferralla. Com passa amb els vaixells, a vegades els llibres amaguen mercaderies completament inesperades.

Vicent Molins (València, 1986) és geògraf i director de l’Agència Districte. Col·labora en CulturPlaza i en El Confidencial. És autor de La nova guia de València, Club a la fuga i València, el relat d’una ciutat.

@vicentmolins

next