Per què continuem anant a concerts?

En la seua natura hi ha especificitats que, reunides, els situa en una categoria privilegiada, a banda de presentacions de llibres, recitals poètics, representacions teatrals, projeccions cinematogràfiques, conferències… Són una altra cosa.

El sentit comú (i alguna gent) pregunten: no te’n canses? No és sempre igual? A quants n’hauràs anat? Mira, no ho sé, però els recorde tots. Com li passava a Ausiàs amb el seu assumpte principal: “Los fets d’amor no puc metre en oblit / ab qui els haguí, ni el lloc no em cau d’esment”.

Certament, els concerts tenen alguns aspectes en comú amb los fets d’amor. Com a tots els estats d’excepció, l’acumulació no els fa menys memorables. Si els vius com cal, clar: has d’entregar-te del tot, dins dels límits imposats per l’edat i la circumstància. Hi hagué una època, ai las, en què no n’hi havia, de límits.

Hiperbòlica analogia, diran les veus. Però també sé que una feliç minoria llig i fa que sí amb el cap. Qui ho ha tastat ho sap. Ací van 9 arguments:

1. “Estat d’excepció”, n’havíem dit. Regixen convencions alternatives a l’hora d’expressar i harmonitzar emocions com la ràbia, el desig o la frustració. Unes normes  menys repressives. Això és quasi una epifania si t’agarra adolescent.

2. Epifania, sí. El rock’n’roll és molt més que un gènere. És un mite que, per molt que el racionalitzem, no el podem doblegar. I en els concerts s’encarna eucarístic. I, també per això, són catarsi i ritual tot i que:

3. Són irrepetibles. En l’execució, hi ha creació i succeïx en eixe mateix moment. Per això, podem parlar de:

4. Saturació de sentit. Tot allò que passa és significant per a qui ha sabut percebre-ho: cada gest i cada nota, cada paraula dita o cantada, cada peça de roba.  Dalt i baix de l’escenari.

5. Per això, la teua presència és crucial. No és només que l’ecosistema està delicat i li cal suport, sinó que tu formes part de l’espectacle i sense tu no serà igual.

6. Conseqüentment, ens mudem estudiadament adients. Quin goig fa vore el color entre setmana, com un parèntesi obert a una civilització alternativa i millor. Ah, la bohèmia!

 7. Perquè un concert és una festa. T’instruïxes i et delites. Entre altres motius, açò és així perquè: 

8. Apel·la a la ment i al cos. No se’t revoluciona el cervell relacionant, interpretant, recordant i actualitzant? No assolixes estadis superiors de consciència? I tot açò mentres seguixes el ritme amb el cos, vísceres vibrant i pell suorosa, exhibint-te amb impudícia i alhora amagat entre la caterva. Eres individu i comunitat alhora, de manera molt explícita.

9. I amb açò, acabem encara més explícits i oberts:  els concerts calfen, exciten i conviden al flirt, a l’encontre, a la troballa. Açò interessa a qui ho busca, però alegra a tot lo món. Són sexies. Les conferències també, però no tant, la veritat. Ens veem a les sales i al carrer!

Ramon Morera Soler (Oliva, 1976), escriptor frustrat i lector impenitent. Professor de llengua i literatura en Secundària i Batxillerat. Lletriste i cantant de rock’n’roll en Mossén Bramit Morera i Els Morts.