Un programa de participació entre Madrid, Ceuta i València coordinat per Grigri Projects ha impulsat diferents projectes per a recuperar l’espai públic i enfortir les comunitats del barri d'Orriols.
VALÈNCIA. “Més enllà dels ungüents, medicaments i utensilis de primer auxili que conté una farmaciola, hem volgut ampliar el significat purament sanitari d'este maletí i plantejar-n un que continga alguns remeis imprescindibles per a la vida en comú en l'entorn urbà”, conta Susana Moliner. Amb experiència en la cooperació internacional i la producció cultural, va fundar l’associació Grigri Projects després d’anys d’experiència en projectes sobre l’espai públic de ciutats de l’Àfrica subsahariana.
Durant la primavera madrilenya de 2021, “amb el buidatge del sentit col·lectiu, davant de la retallada dels serveis públics comunitaris i la privatització generalitzada de la vida, en un moment en què ens enfrontem a una realitat d'emergència climàtica i sanitària i de devaluació de la vida en comú... Volíem proposar un espai d’imaginació col·lectiva de ferramentes per a proposar remeis que aconseguiren una vida ‘vivible’ en la ciutat de Madrid”.
Ho van fer al context del Museu Reina Sofia i el seu barri, però prompte es va convertir en una metodologia replicable que durant un any s’ha desplegat al barri valencià d’Orriols. Quan Moliner explica l’experiència, conjunta amb Madrid i Ceuta, fa màgia quan repetix el concepte de “reencantar els barris de la ciutat”.
“'Grigri' significa amulet en el països africans on vaig treballar amb projectes de cooperació. Al tornar a Espanya, vam desenvolupar un projecte anomenat 'Grigripixel' que tractava de reencantar i protegir els barris des dels espais públics. Començava per a una conversa amb el veïnat que acabava dissenyant un prototip, basant-se en l’assaig-error. Amb esta filosofia, hem continuat treballant des del 2016 en esta classe de projectes. Tots estan travessats pel mateix desig: produir desigs amb una acció efectiva”.
Per a dur-ho avant a València van comptar amb l’experiència prèvia de les associacions Orriols Conviu, València Acull i Infàncies i Dones del Món. “Nosaltres treballem el desenvolupament comunitari del barri mitjançant la participació, i posem especialment el focus en la infància, l’acompanyament educatiu i l’oci”, explica Manuel Tello des de les oficines d’Orriols Conviu.
Ara el col·lectiu compta també amb un hort urbà que serà impulsat per l’Ajuntament de València com a part de la farmaciola dissenyada pel procés coordinat per Grigri. “Des del 2014 treballem en la part més complicada del barri i a partir del 2017, durant el mes de març organitzem unes jornades per pensar juntes com millor la situació del barri. Vam fer la segona edició amb el col·lectiu d’arquitectes Carpe, que ja havien treballat amb Grigri, i ens van propiciar que triaren el nostre cas per desenvolupar el projecte”, conta Tello.
“Fem un esforç perquè la implicació del veïnat siga intercultural i intergeneracional. La església evangèlica amb la població gitana, l’associació islàmica, dinàmiques específiques amb infància i famílies.. La població migrant no se sol sentir interpel·lada i nosaltres ho hem aconseguit, amb projectes tan bonics com 'Manos que tejen flores'”.
Si al barri hi ha dos temes complexos —l’habitatge i la seguretat—, la farmaciola pretén cosir el teixit comunitari que cuida el barri fins i tot en els moments més complexos. De moment, després d’un any de faena pensant i dissenyant, “ara crearem un taller de reparació per al barri, amb una biblioteca de ferramentes per a que qualsevol puga usar-les a sa casa. Hi ha un problema de manteniment a les cases del barri, i la idea és que la mateixa comunitat el puga resoldre”, explica Tello.
Impulsar els horts urbans del barri i consolidar una ràdio pròpia han sigut altres dels remeis que ha dissenyat esta farmaciola. “Va sorgir abans del confinament i durant eixos dies ens va ajudar molt, va ser molt màgic. Hem decidit continuar treballant en el format radiofònic, amb programes i pòdcasts que acosten tot el que passa al barri”.
Un projecte interescalar que a Vallecas es va centrar a l’alimentació saludable, a Ceuta va dissenyar un parc a l’actual tanca fronterera i a Orriols va constituir quatre taules de treball sobre art, educació, ecologia i espai públic que ha acabat condensant estos projectes. “No es tracta només d’aterrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible en accions concretes”, apunta Susana Moliner, “sinó també d'impulsar que ja hi ha treball comunitari que els està fent possibles”.