ALCOI. En el futbol s'acostuma a qualificar com a llegenda a qui guanya molts títols, però la realitat és que hi ha moltes maneres d'arribar a eixa categoria: els gols, els anys en l'elit, el carisma, la lleialtat als colors... Jorge Molina n'és un bon exemple.
El davanter alcoià anunciava el passat dimecres que penja les botes i inicia una nova etapa en el món del futbol com a integrant del 'staff' tècnic del Granada CF, després que en març es lesionara greument un dels seus genolls i en juny no renovara el seu contracte com a futbolista amb el conjunt blanc-i-roig.
Nascut a Alcoi fa 41 anys, Molina posa fi a una prolífica carrera en la qual destaquen els més de 600 partits oficials en què ha participat i les 19 temporades que ha disputat en el futbol professional, en les quals ha anotat 253 gols i ha signat 41 assistències.
L'Hèrcules el va deixar escapar, però no altres equips de la zona com l'Alcoià, el Benidorm i l'Elx. També ha defés les elàstiques del Poli Ejido, Gandia, Reial Betis, Getafe i Granada.
Encara que ja havia brillat en el futbol no professional, és de franjaverd, en el curs de lliga 2009/10, quan explota definitivament com a davanter: en el seu debut en el futbol professional, en Segona Divisió amb l'Elx, anotava 27 gols en 39 partits. Això el portà a ser traspassat al Betis, amb el qual ascendí en dos ocasions a Primera Divisió i signà la barbaritat de 77 gols en 211 encontres oficials repartits en sis temporades. Després arribà l'època del Getafe, on va convertir 52 dianes en els 163 partits que va jugar en quatre campanyes, i els tres cursos amb el Granada, etapa a la qual ha posat abruptament fi la citada lesió, però en la qual ha continuat donant mostres del seu olfacte golejador amb 31 dianes.
Prototip del davanter d'àrea, eixe que porta el gol en la sang, Molina ha destacat sol en punta, com a única referència ofensiva, però també acompanyat: en l'Elx amb Julián Cerdà Vicente 'Juli', l'altre fill pròdig que ha donat Alcoi al futbol; en el Betis amb Rubén Castro; i en el Getafe amb Ángel Rodríguez, un altre exfranjaverd. Jugava i feia jugar. Que li ho pregunten a Pepe Bordalás o a Pepe Mel, dos dels tècnics que han tingut la sort de tindre'l a les seues ordes.
En el seu haver es troben tres campionats de Segona Divisió (dos amb el Betis i un tercer amb el Granada), categoria de la qual es va proclamar pichichi amb l'Elx. A més, ha tingut l'oportunitat de disputar competicions europees amb el Betis, el Getafe i el Granada, i és el jugador més veterà de les cinc grans lligues europees en haver fet un hat-trick, amb els tres gols que va marcar al Mallorca en desembre de 2021, quan tenia vora 40 anys.
"Qui m'anava a dir a mi que quan un 7 de maig de 1999 amb 17 anyets debutava en el meu estimat Alcoià, tindria una carrera tan bonica, passant i disfrutant de totes les categories del futbol espanyol, des de la Tercera fins a la Primera, i fins i tot jugar Europa amb tres equips diferents". Així iniciava Molina el comunicat pel qual anunciava la seua retirada. "Tot en este vida té un final, i este ha arribat, potser no de la forma que m'haguera agradat, encara que no seré jo qui diga cap cosa roïna del futbol després de tot el que m'ha donat i m'ha fet sentir [...] Del que me'n vaig més orgullós i més feliç és de tot l'afecte que els aficionats m'heu demostrat allí on he jugat. Sentir-se volgut és la millor sensació que pot viure una persona", deia també.
L'Alcoià i l'Elx es van afanyar el dimecres a homenatjar en les xarxes socials a Molina, després de conéixer la seua decisió de penjar les botes.
Tot l'esport en Alicante Plaza