Ens llegim en els Vivers

Una de les coses que més m’agrada de l’ofici de llibreter és la sensació de compartir un secret. Qualsevol pot vendre l’últim best-seller o les memòries d’un personatge que està a tota hora en televisió. No tots raonen uns minuts amb un lector, t’acompanyen a una prestatgeria, agarren un volum i sentencien: “T’has de llegir açò”. Eixe llibre cobra la dimensió d’objecte sagrat que el client, normalment, pren amb l’emoció de qui rep un tresor; com si estiguera escrit només per a ell. Té igual si és un text clàssic o l’obra oblidada d’un autor poc conegut: eixe intercanvi és una de les formes de la màgia.

La lectura és un plaer solitari, però de tant en tant hi ha espais on es convertix en compartit i moments en què es celebra amb altres el goig dels llibres: una conversa on posar en comú l’últim llibre que ens ha colpit, un club de lectura on comparar què senten i entenen altres, una presentació o firma on contemplar en carn mortal a qui ha escrit eixes línies que ens han emocionat… De totes les conversions que la lectura fa d’acte privat a públic, el màxim exponent són les fires del llibre, una festa que enguany complix 58 edicions de manera ininterrompuda a València.

Després del 39 la venda de llibres en el carrer era comuna i l’intercanvi d’idees, quasi clandestí. En el 53 es celebra una primera fira en la Glorieta organitzada per l’Instituto Nacional del Libro, amb vint-i-una paradetes, que pareix que tingué una vida efímera. Reviscola en 1966 (any tingut com a inici oficial), amb el suport de l’Agrupación Provincial de Libreros y Editores i trenta-un expositors en l’actual Plaça de l’Ajuntament. A l’any següent n’arribaren a ser cinquanta i durant els primers anys hi havia un mantenidor, una figura del règim com José María Pemán en el 67. També una Reina de la Feria del Libro (Mayrén Beneyto en el 66).

Ja en 1979 es va rebatejar com a Fira del Llibre, quan l’actual Gremi de Llibrers l’organitzà per primera volta. Durant uns anys se celebrà en el Saló Columnari de la Llonja i en 1985 va trobar el seu lloc ideal en els Jardins dels Vivers –o del Real–. L’espai i la mateix fira han esdevingut una mateixa cosa, fins a l’extrem que hui en dia pensar en la Fira del Llibre és fer-ho en un passeig pels jardins, en recórrer dos fileres de casetes, en estar amb amics llibreters i lectors a l’aire lliure i en descobrir bones llibreries que aprofiten estos onze dies per a trobar-se amb lectores i lectors amb què compartir tresors i secrets, lectures per descobrir.

Óscar Mora (Dolores, 1978) és crític literari, guionista, corrector editorial i contacontes. Col·labora en mitjans de comunicació en paper i digitals ressenyant llibres i fent entrevistes, que és una excusa com altra qualsevol per a dedicar tot el temps que pot a llegir.

@oscarmmora