No és una distòpia, és un futur plausible i proper
Vivim un regnat del terror en el qual per l'escassedat de pluges ni el Ricardo, ni cap altre temple gastronòmic, poden dur fins a la seua barra un aliment tan de temporada i clima com són els rovellons, pebrassos, pinencs, esclata-sangs o com vullgues anomenar el lactarius deliciosus.
En el Ricardo els fan com s'haurien de fer sempre: sense afegits i amb delicadesa. No té més: neteja exhaustiva però sense xopar-los, oli, una picada lleugera d'all i julivert i el temps just en la planxa.
En este clima de permanent estiu és tan difícil trobar-los tant en un diumenge de micologia com en unes tapes entre setmana en què vas més pel producte que per la fam.
I ara tots a una: ballem junts la dansa de la pluja.