VALÈNCIA. Capella de Ministrers ha sigut nominada pels prestigiosos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA) en la categoria de música antiga pel disc Regina. En este treball, la formació arreplega les músiques vinculades a les díhuit reines que van governar la Corona d'Aragó des del segle XIII fins al XVI. Els guardons, considerats els Grammy de la música clàssica, han anunciat recentment les produccions seleccionades a càrrec de rellevants solistes, conjunts, directors, orquestres i segells discogràfics.
És el sext any consecutiu que el jurat, compost per membres d'algunes de les publicacions especialitzades europees més prestigioses, selecciona diferents treballs discogràfics de Capella de Ministrers. El grup musical va rebre este mateix guardó l’anterior edició amb El collar de la paloma i el 2018 amb Quattrocento. En este edició s'han seleccionat dèsset discos en la secció de música antiga i un total de 375 produccions d'àudio i vídeo en setze categories diferents. Per a ser nominat, un treball ha de ser proposat per almenys dos membres del jurat.
Carles Magraner ha agraït la nominació i, després de felicitar a tots els artistes seleccionats, ha assegurat que "el reconeixement dels Premis ICMA és molt important per al nostre projecte que durant més de set lustres reivindica la rellevància del patrimoni musical europeu". El musicòleg i violagambista ha subratllat que "és una gran satisfacció comptar amb la consideració als nostres treballs discogràfics del jurat des de fa sis anys, és un gran suport que ens dona molta força per a prosseguir amb la nostra labor".
El jurat dels Premis ICMA donarà a conéixer la llista dels finalistes l'11 de desembre, mentres que el nom dels guanyadors de cada una de les categories s'anunciarà el 18 de gener. La cerimònia de lliurament de premis i el concert de gala amb l'Orquestra de València, dirigida pel seu director artístic i musical Alexander Liebreich, tindran lloc esta vegada al Palau de la Música de València el 12 d'abril del 2024.
Regina inclou 18 obres d'autors com Adam de la Trobe, Walther von der Vogelweide, Guillaume de Machaut, Jacopo da Bologna, Pere Oriola, Juan del Encina o Lluís del Milà, així com diverses peces anònimes. El repertori va ser seleccionat sobre la base de la seua circulació a l'entorn de les protagonistes en les diferents etapes de la seua vida.
La procedència de les monarques és diversa: cinc castellanes, que van copar el segle XV, quan a partir de 1412 va arribar al tron la dinastia castellana dels Trastàmara; tres catalanes, tres franceses, dues sicilianes i una aragonesa, una navarresa, una portuguesa, una xipriota i una hongaresa, fora de l'àmbit geogràfic ibèric i mediterrani predominant.
En la Corona d'Aragó hi hagué un total de 33 reines de les quals 18 s'aborden en este disc: Violant d'Hongria (1235-1251), Constança de Sicília (1276-1285), Blanca d'Anjou (1295-1310), Elisenda de Montcada (1322-1327), Leonor de Castella (1329-1336), María de Navarra (1338-1347), Leonor de Portugal (1347-1348), Leonor de Sicília (1349-1375), Sibil·la de Fortiá (1377-1387), Violante de Bar (1387-1396), María de Lluna (1396-1406), Margarita de Prades (1409-1410), Leonor de Alburquerque (1412-1416), María de Castella (1416-1458), Juana Enríquez (1458-1468), Isabel I de Castella (1479-1504), i Germana de Foix (1506-1516).
La musicòloga Maricarmen Gómez Muntané exposa en el llibret que "en les múltiples Històries que circulen sobre la música occidental la dona és la gran absent, per la mínima atenció que es presta a les compositores i perquè s'oblida que sense la seua presència, en qualitat d'escoltadora o d'intèrpret, el curs de la música hauria sigut molt diferent". Quan es parla dels trobadors, "es destaca el fet d'haver estat al servici de tal o tal altre membre de la noblesa masculina, a pesar que les seues composicions foren especialment dirigides a l'esposa"; i si del que es parla és de joglars i ministrers, no hagueren pogut actuar "sense la col·laboració de dones de veus cristal·lines, de virtuoses de l'arpa o d'àgils dansaires. Els exemples es podrien multiplicar", assegura la musicòloga.
La Corona d'Aragó, com a conjunt de territoris polítics regits per monarques aragonesos, va existir durant més de cinc segles i mig, entre 1164 i 1716, però mai va tindre una reina titular, totes van ser consorts, indica en el llibret l'historiador Vicent Baydal, que constata la seua "enorme influència, poder i un paper cabdal en l'evolució de la societat, la política i la cultura durant centúries".
Per a l'àlbum, Magraner (viella i viola d'arc) va comptar amb les cantants Èlia Casanova i Beatriz Lafont (veu), els intèrprets Fernando Marín (viola d'arc), Robert Cases (viola de mà i de ploma, llaüt, guitarra i arpa), Silke Gwendolyn Schulze (flautes, xirimia i dulcimer), Eduard Navarro (llaüt, cítola, cornamusa i xirimia), Pau Ballester (percussions), i la col·laboració de Maria Jonas (veu) i David Antich (flautes). Vicent Monsonís, director de la productora Terra a la Vista, va realitzar un videoclip que proporciona unes imatges èpiques a este projecte i a l'obra "Una sañosa porfía" del compositor Juan del Encina.