Arribada Llibres, o quan guanyar un concurs de la tele et fa llibrer - Lucía Márquez

Ja coneixem els ingredients que han fet possible el naixement del projecte, ara toca saber què es trobaran els lectors que arriben a les seues ribes. “Vull bolcar en la llibreria el que jo soc, el que pense i el que m'agradaria trobar com a client”, explica Gómez. A partir d'ací, ha plantejat l'estructura temàtica de les seues prestatgeries a partir de tres eixos. El primer és la narrativa independent: literatura d'editorials xicotetes o d'autors minoritaris. La segona pota seria l'el assaig polític: “No me n'amague, Arribada és una llibreria antifeixista, feminista i d'esquerres. En això sí que em pose unes línies roges, qualsevol llibre no podrà entrar ací”. I tanca la tríada llibresca amb la secció infantil i juvenil: “Tinc el ferm convenciment que els xiquets i les xiquetes no sols són els lectors del demà, sinó els de hui i cal integrar-los en la societat com a persones de ple dret, com a ciutadans. Jo vaig ser un xiquet molt lector i ara estic veent en la meua filla, que acaba de complir 10 anys, moltes de les coses que era jo: la seua passió per la lectura, per descobrir coses noves… Quan als xavals els presentes alguna cosa que els fa il·lusió llegir, es llancen com a bojos i ho devoren en unes poques hores. Així que part de la meua missió en Arribada és oferir als xiquets un lloc on puguen trobar llibres que els apel·len a ells no només com a criatures indefenses, sinó també com a sers pensants”. Clubs de lectura, presentacions i un espai d'exposició completaran en els pròxims mesos l'arquitectura del lloc.

D'altra banda, Gómez ha fet amb Arribada una aposta lingüística decisiva: “Vull donar-li molta importància al llibre en valencià, no considerar-lo com un gènere que és una cosa que a vegades passa, sinó integrar-lo de manera orgànica en la llibreria. Estem en un moment en el qual ens hem adonat que els avanços mai es poden donar per descomptats, que sempre hi ha un risc de reculada. En el cas del valencià, pareix que les polítiques del nou govern autonòmic van en un sentit molt clar de desprestigiar el valencià o de dificultar el seu ensenyament el màxim possible”.

Paper, novells i turistes

I ara, l'assumpte de la llista de carrers. Arribada Llibres està situada en el centre més centre de València (les seues coordenades fan cosquerelles al Mercat Central, la Llonja i altres tants punts emblemàtics del cap i casal). Un perímetre enfrontat des de fa anys a dos bèsties que avancen al mateix compàs: la turistificació extrema i la gentrificació. Com aconseguir que una llibreria puga teixir vincles en un entorn del qual van desapareixent gradualment els veïns i són substituïts per excursionistes fugaços? “Com més llibreries hi haja en una ciutat, més es fomentarà la trobada entre la gent i les connexions culturals –sosté–. Esta zona té molta afluència de turistes i gent que està de pas, així que el principal repte serà trobar el meu públic. Però, al mateix temps, en comptar amb esta situació tan cèntrica, molta gent que viu en altres barris pot deixar-se caure per la llibreria aprofitant que ve al centre a prendre alguna cosa, a passejar o anar de compres”.

Per a Gómez, pujar la persiana d'Arribada suposa formar-se en un nou ofici, endinsar-se en els intríngulis de la professió de llibreter, una cosa que va molt més allà de vendre exemplars enquadernats. “L'aprenentatge ho és tot. De sobte comprens que la teua relació amb els llibres sempre havia sigut com a lector: anar a la llibreria, comprar el volum, llegir-lo i no pensar d'on ha vingut. Una vegada que et claves en este món, descobrixes com de complicats i complexos són assumptes com la distribució, la logística, l'administració… La gestió d'una llibreria va molt més enllà de tindre unes certes idees literàries”. I sí, es reconeix com un novell en açò, tot i que no és la primera vegada que es veu en la mateixa posició: “No he treballat mai d'açò, però tampoc havia treballat de reposador del Carrefour, caixer en McDonald's o agent d'assegurances fins que ho vaig fer. Comence el procés des del dubte, la inseguretat i l'aprenentatge a través de l'acció. La llibreria és una cosa repensadíssima durant anys, però alhora és una decisió que et trau de la teua zona de confort (una frase horrible, però que ve al cas) i ho assumisc amb ganes i amb naturalitat”. Just per la seua condició de principiant ha decidit obrir en este estiu sufocant: “Arranque ara perquè serà un moment de poca activitat. Preferisc agafar experiència i enfrontar-me a tots els problemes i errors en unes setmanes tranquil·les a haver de fer-ho en períodes de moltíssima faena, com la campanya de Nadal”.

Posar-se el capell d'aprenent implica, en el seu cas, lluitar cada dia contra eixe monstre incansable i despietat al qual anomenem síndrome de l'impostor, un visitant habitual en les indústries culturals. “Tinc eixa veueta que em diu ‘no eres llibreter, no eres llibreter, mai ho seràs’. Et compares amb la resta de prescriptors que veus en Instagram o et passes per una llibreria on fan coses superxules i dius ‘però si és que jo mai sabré fer això, mai coneixeré a tanta gent o mai tindre el mateix gust que tenen ells’. Però no has de comparar-te amb ningú, no has de ser igual que ningú, sinó intentar aportar la teua personalitat i el teu toc. A poc a poc la cosa anirà fluint. L'objectiu és que la llibreria tinga una identitat pròpia”.

Entre els temors habituals als quals s'enfronten llibreters de tot pelatge i condició es troba el vertigen d'estar al dia de les nombrosíssimes novetats editorials que inunden els prestatges sense parar. I és que part del truc de l'ofici residix, precisament, en entrenar les pupil·les a l'hora de seleccionar títols i recomanar-los als parroquians. Així trau el cap Gómez a este abisme: “Cal partir de la humilitat i acceptar que és impossible que sàpia de tot i que estiga al corrent de tots els llibres que s'editen en Espanya, que és una quantitat completament inabastable. Assumisc també que vindran clients que sàpien més que jo d'un tema, però ho veig com una oportunitat per a aprendre. Igual que m'agradaria imprimir el meu segell a la llibreria i tindre la sort de recomanar-li a algú un llibre i que li agrade, m'encantaria que es generara el camí invers: que hi haja gent que em suggerisca incloure tal o altre llibre. Allò bonic de la literatura és que és un viatge sempre de doble direcció. Em fa molta vergonya pensar que em pregunten per un llibre que no conega i quedar com un llibreter de pacotilla, però bo, són coses que passen en qualsevol treball”.

Les trompetes de la mort porten anys i anys pregonant la fi de les llibreries de barri, la seua inevitable i eventual derrota davant el pantagruèlic Amazon o les grans superfícies. Però estos xicotets negocis estan obstinats a mantindre's drets. O, com en este cas, fins i tot a començar de zero la seua singladura. En el costat del visitant, els caus replets de cel·lulosa continuen despertant una certa fascinació, cultiven encara una aura de refugi i barricada. “Hi ha alguna cosa romàntica en un negoci que no va molt d'acord amb el signe dels temps perquè et convida a la pausa, a la reflexió, a detindre't en compte de rebre molts estímuls molt ràpids. En entrar en una llibreria el temps es deté. M'agradaria que Arribada servira per a que la gent puga evadir-se una miqueta del seu dia a dia i per a crear comunitat. Les llibreries, almenys com jo les entenc, són espais de resistència i d'unió. De lluita contra els temps foscos. Llegir forma part de la nostra manera de relacionar-nos amb el món, podem entendre la vida a través de les paraules d'uns altres i això és una cosa que sempre estarà ahí”, conta Gómez.

El traçat urbà de València guanya, doncs, un nou racó en el qual fondejar. Llarga vida a Arribada Llibres!