ALICANTE. La pesca ha esdevingut un motor important per als habitants de la zona costanera de la Marina Alta, les poblacions de Dénia, Xàbia, Moraira, El Poble Nou o Calp han sobreviscut a la fam gràcies al treball a la mar amb tècniques de pesca molt diverses (pesqueres, arrastre o l’almadrava...) tal i com vorem en aquest article.

Moltes eren les especies que es pescaven, però aquest peix conegut científicament com a Thunnus Thynnus, que és un animal migratori que navega des de l‘Atlàntic fins la Mediterrània a desouar. En haver desouat fa el camí de tornada, pels seus 350 kg de pes i pels seus 3 metres de llargària era un dels més buscats.

La captura de les tonyines, per diversos procediments, però sobretot l‘almadrava ha estat la forma de pesca tradicional dels habitants la Mediterrània central i occidental, per exemple a Dénia i la nostra comarca. Viatgers com  Fischer (1804) a principis del segle XIX ens parlen d`aquest peix i de la tècnica que s’ utilitza per a pescar-lo.

“La tonyina és coneguda; la seua figura i la descripció la trobem arreu. És un peix de pas que va sempre en moles i que, sobretot en l‘època de frisa, cerca els baixos fons prop de la riba. És aquest instint, natural al peix, el que ha donat lloc a l‘almadrava, mena de pesquera on reïxen els mariners de Benidorm”.

L'almadrava o madrava (de l'àrab andalusí المضربة almadrába, «lloc on es colpeja o lluita») segons el Diccionari català-valencià-balear, va ser la tècnica utilitzada per a la pesca tradicional de la tonyina a les nostres terres.

Segons els tractats de pesca tradicional, “l'almadrava és un art per a la pesca de la tonyina, la més simple de les quals consisteix a situar dos vaixells a certa distància, entre els quals es cala una xarxa succinta subjectada amb un palangre en la qual s'arrepleguen els peixos, tonyines i uns altres que puguen arribar. Com que els peixos segueixen vius fins que es pugen al vaixell, en l'acte es poden seleccionar i descartar les peces xicotetes o inútils. Entre els vaixells i sobre la xarxa baixen els pescadors més experimentats que es dediquen a seleccionar les tonyines que poden pesar uns 200 quilos. La peça triada és dessagnada i després els seus companys sobre el vaixell li claven arpons i entre tres o quatre homes la pugen a bord, faena que es repeteix amb cada peça. Una vegada extretes les tonyines, se segueix amb les espècies de menys port”

La captura de la tonyina és una pràctica antiquíssima que ja es duia a terme en la nostra costa des d‘abans de la romanització segons Oliver Narbona al seu llibre sobre la pesca de la tonyina a la Província d’Alacant, d’això en parlarem després. Tècniques hi ha moltes, ací sols les nombrarem per no fer tan extens el text, sols anem a il·lustrar algunes tècniques.