Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Dissabte, 7:30 del matí. Carrer Sueca. Vaig al treball. Entre dos cotxes, una xica s’apuja les bragues
A penes deu metres més enllà, d’entre els contenidors, apareix un xic aüssant-se la bragueta. Pixar en el carrer et fa paréixer bona persona per un instant, el xicotet lapse que dura la micció i que et veus pillat in fraganti per un desconegut. És el moment ideal per a demanar-li, a qui acaba d’alleujar-se, un cigarret o un euro per al tren. La vergonya impera i per a mitigar-la cal dur a terme immediatament una acció de ciutadà respectable.
Continue caminant i pense que esta vesprada viatjaré cap a Múrcia, per a vore en concert El Columpio Asesino. Mon fill, en la seua campanya subvencionada per hormones i adolescència, em va preguntar –preguntar, ací, és un eufemisme– si no soc molt major per a anar de concerts. No posaria objecció si fora un de música clàssica. Una vegada més, hi ha dos bàndols i toca triar en quin quedar-se. El Columpio Asesino és un grup guanyador i punki, cosa que pot paréixer un oxímoron, però és com tindre en la mà definitiva de pòquer una escala de color. I mon fill, amb 12 anys, ho sap.
La mitjana d’edat del concert passarà els 40. La posada en escena que triomfarà entre el públic serà: roba fosca, cervesa constant a voreta mà, bots, crits de “bonica!” i “sou l’hòstia!”, visites als baños “con amigos y extraños” i, al remat, la sensació que cada volta tenim menys ocasions per a pujar-os a una engrunsadora.
Són les 8 del matí. La taula des de la qual escric està a peu de carrer. Per la porta de vidre veig passar grupets d’amics que acaben d’eixir dels afters. Fa un fred que pela i van en mànega curta. L’oratge de hui és quasi d’hivern, però tota esta gent porta dotze hores de festa i han estat a una altra cosa.
Diuen que la nostra part menys adulta s’ablanix amb els anys i que anem deixant de pixar entre cotxes. Però no: continuem pixant entre cotxes, bevent entre cotxes, follant entre cotxes i acumulant errors, tants “que podría hacerme un collar, un collar de perlas, de grandes perlas premiadas”.
Açò s’ha acabat i trobaré a faltar El Columpio Asesino, però continuaré deixant-me portar, com una criatura, pel seu balanceig constant.
Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?