A juí els 28 ultres que rebentaren la manifestació del 9 d'Octubre de 2017

VALÈNCIA (EFE). La Secció Primera de l'Audiència de València té previst iniciar este dilluns el juí als 28 ultres que van agredir diversos manifestants en la marxa vespertina del 9 d'Octubre de 2017, amb una vista inicial en la qual s'explorarà la possibilitat d'una conformitat dels processaments.

En les últimes setmanes s'han produït contactes entre els lletrats de les defenses, la fiscal del cas i les acusacions, segons han admés algunes de les parts, si bé els actors consultats han mostrat la màxima cautela i no han donat per tancat cap acord.

En cas que no hi haja acord sobre els fets i les possibles condemnes, és previsible que s'haja d'assenyalar una nova data, amb el que el juí es demoraria més enllà dels sis anys des que es van produir estos incidents de marcat caràcter ideològic i tint feixista.

La Fiscalia ha demanat per als processaments unes condemnes que van des dels tres fins als set anys i mig de presó per delictes d'odi, desordes públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d'obra, i reclama a més multes i el pagament d'indemnitzacions d'entre 100 i 3.200 euros.

A estos delictes, la Comissió 9 d'Octubre -entitat organitzadora de la manifestació, que exercix l'acusació a través de Acció Cultural-, afig el de danys, el d'odi i pertinença a grup criminal i, per la reincidència en alguns casos, demana penes d'entre 5 i 11 anys de presó.

La instrucció, que ha dirigit el Jutjat número 15 de València (el mateix del cas Emarsa o el de la causa contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Mónica Oltra i altres empleats públics), va concloure en gener de 2021 amb el processament de 28 persones, però els nombrosos recursos i la dificultat per a analitzar esta extensa causa i posar d'acord les parts han retardat el juí.

L'origen del procés judicial està en les agressions i amenaces que va protagonitzar un grup d'ultres que va tractar de rebentar la manifestació vespertina de la Comissió 9 d'Octubre, i que es va produir en un context de tensió política pel procés independentista català iniciat després del referèndum de l'1 d'octubre i el desplaçament a Catalunya de nombrosos agents de policia amb experiència en el control de manifestacions.

Alguns dels investigats van accedir per la vesprada a la plaça de Sant Agustí de València, tradicional lloc d'inici de la marxa reivindicativa d'esquerres, en aparent formació, corejant càntics i crits i, en alguns casos, fent la salutació feixista, segons es reflectix en l'orde de processament.

Molts dels encausats formaven part de l'extinta Peña Yomus, d'aficionats ultra del València CF, i exhibien simbologia neonazi i d'extrema dreta. Entre ells també figura un locutor de televisió i de ràdio, que en els dies previs va publicar diferents missatges en les xarxes socials on feia una crida per a impedir la manifestació convocada per diversos partits polítics, sindicats i associacions.
"El seu propòsit no era un altre que el d'assetjar i enfrontar-se als qui acudiren a la manifestació convocada per la Comissió 9 d'Octubre, i dificultar i impedir, fins i tot mitjançant l'ús de violència, la celebració d'aquesta manifestació", tot això "per la seua radical discrepància ideològica amb els convocants de la manifestació i la seua hostilitat al que representen", tal com relata l'instructor en l'acte.

Els investigats van aconseguir trencar els cordons de seguretat establits per les forces de seguretat i van acorralar i van agredir diversos manifestants i periodistes. De fet, la marxa no va poder completar el recorregut previst i finalitzar com és habitual en la plaça d'Alfons el Magnànim "davant una acció concertada de diferents investigats", d'acord amb la investigació judicial.

En la causa consten com a acusació particular, a més dels manifestants i un diari els periodistes del qual van ser agredits, la Comissió 9 d'Octubre, organitzadora de la marxa, que està formada per les associacions Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Federació d"Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral El Micalet; els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE.

Com a acusació popular, s'ha personat Moviment contra la Intolerància.